Buenos Aires, maig de 2006. Era la tercera vegada en un any que jo hi viatjava. Les primeres notes de la producció començaven a sonar acompanyades de nous amics, de noves vivències,de petites pors i desconcerts i dels primers "feedbacks". El grup de set músics, Ernesto, Guido i Tiki, argentins; Raúl, Oriol i Silvia, catalans; i un italià Giovanni, es reunien per primer cop a Buenos Aires, a l'entorn de la idea que vaig proposar a Roberto Di Lorenzo el novembre de 2004, quan ens vàrem conèixer a Essen (Alemanya). Ara tot començava a sonar de debò i a la setmana d'assajos, converses i algún que altre recel entre els músics, les primeres cançons van deixar els assistents al "showcase" improvisat al Casal Català de Buenos Aires, amb la boca oberta. Personalment, em sentia satisfet. Vaig oblidar el mal rotllo del robatori de les càmeres de video a l'hotel i fins i tot, que a causa d'aixó em vaig perdre la segona part del Chelsea-Barça que vàrem acabar guanyant, desprès de patir una bona estona. El viatge de tornada a Barcelona, el vàrem fer carregats de grans expectatives, musicals i també esportives.