Buenos Aires, febrer de 2006. Segona visita a la ciutat. En tenia moltes ganes. N'havia fet tanta propaganda que la Montse i la Cristina, no van poder-ho resistir i es van sumar al viatge. Per en Raül era la primera vegada i jo crec que en aquell moment, encara que ja l'havia dut a Bahia dos mesos abans per conèixer l'Ernesto, va tenir la certesa que allò que li havia proposat mig any enrera, no era cap fantasmada i que anava de debò. En Jordi em va seguir, amb la càmara que la productora li va deixar. Ell ja sabia pel treball que haviem fet l'any anterior al Marroc, que hi podia confiar malgrat alguns aspectes, sobretot els que atanyien el documental, no estessin del tot lligats. Però no podíem perdre l'oportunitat que ens brindava aquest viatge.Es tractava de començar a donar-li forma a tot plegat. Realitzar les primeres entrevistes amb catalans emigrats a l'Argentina o amb els seus fills o descendents i es tractava que l'Ernesto i en Raül, comencessin a intimar musicalment i a seleccionar el repertori de cançons amb l'inestimable ajuda d'en Rodo Garcia. Ens van copsar els testimonis, les històries d'aquell grup de persones que vàrem conèixer i entrevistar. De sobte el nostre treball va agafar una dimensió emotiva que no esperàvem. En el moment de pensar en el projecte, vaig dir que calia tornar-li a la música la seva dimensió humana, alló de posar en primera persona i pla que totes les persones tenim una banda sonora. Entrar, encara que fos per una estona, en aquelles vides alienes, va donar-li al projecte un significat real,va donar-li autenticitat.